Algunes frases clau de la pel·lícula:
There's no gene for fateEugene had everything except desire.
If at first you don't succeed... try, try again.
(com va fer Demòstenes)
You want to know how I did it? This is how I did it Anton: I never saved anything for the swim back.
Per a acabar amb
el tema de La República de Plató i la societat utòpica des de el mite de l'edat d'or estem llegint el llibre de Aldous Huxley
Un mundo feliz (Brave New World). Hem vist la pel·lícula
Gataca (de la que pots veure
un cartell interessant amb la imatge junta de un planeta i una cèl·lula que defineix molt bé la pel·lícula al igual que l'escala semblant a la doble hèlice de la imatge de dalt), on se materialitzen alguns del avanços científics que temia Huxley i estem analitzant ara el clàssic de Fritz Lang,
Metròpolis, de 1927. Es la primera vegada que els nostres alumnes s’apropen a una pel·lícula tan antiga, però i hi ha tantes coses que veure i comentar que no poden perdre detall i els agrada. Ja van parlar del comentari que fa Mario Vargas Llosa sobre
Un mundo feliz, anomenant
El paraíso como pesadilla. Mario Vargas Llosa és autor de la novel·la
El paraíso en la otra esquina, i per escriure aquest llibre va haver de conèixer be els canvis socials que es produïren a finals del segle XIX i també els desitjos utòpics que no es van materialitzar. El segle XX va entendre prompte (revolució russa, primera guerra mundial) el perill de que el capitalisme i la tecnocràcia dugueren a una salvatge lluita de classes (
Metròpolis) o de que l’avanç científic portara a terme algunes utopies (
Brave new world). La pel·lícula de Fritz Lang ofereix molts temes interessants com ara:
• la societat tripartida com la de Plató però amb un tecnòcrata como a filòsof-rei.
• la figura del científic megalòman que crea vida artificial
• el motiu del doble i la falsedat de les aparences
• el estereotip de Maria la dona virginal i maternal que te funció de dur a l’heroi a on no aniria sense ella
• el estereotip de la femme fatale, una “prostituta de Babilònia” que porta a la destrucció
• el personatge masculí que –com va fer Zeus- s’enfronta al seu pare per a aconseguir un nou tipus de govern
• la baixada de l’heroi al infern –el subsòl de Metròpolis on treballen i moren els obrers com a víctimes propiciatòries per a les màquines-
• la figura messiànica de l’heroi, el elegit que alliberarà al poble sotmès.
A més a més destaquem l’estètica de l’expressionisme alemany i la utilització de uns pocs temes musicals amb petites variacions per a presentar el contingut de l’escena suplint la manca de diàlegs sonors.
Hem trobat alguns
comentaris interessants que
relacionen la pel·lícula i el llibre que comentem. I també alguns que relacionen
Gataca amb
Un mundo feliz.
.jpg)
